Després de molt de temps, per fi ja ho tenim!!
Si pugeu a St Martí Sacalm des d’Amer, podreu trobar aquesta senyalització especifica per a ciclistes!! Esperem que la pujada us sigui mes agradable!
Volem agrair el gran esforç dels col.laboradors d’aquest projecte.
Club Atlètic Amer Hipra
Avui hem celebrat la 5a cronoescalada popular a Sant Martí Sacalm, en l’estrena dels panells i pilones informatives durant la pujada. Vint-i-cinc valents han desafiat els 8380 metres de pendent constant, en una tarda de calor sofocant. Amb ganes de passar-ho bé, la bàscula els esperava per determinar l’ordre de sortida des de davant de l’Espai Polivalent. La germanor viscuda tant al cim de l’Alt de Sant Martí, com al posterior berenar, posaven el millor punt final possible.
Us esperem l’any vinent!
El proper dissabte, 29 d’agost, celebrarem la cronoescalada popular i individual a Sant Martí. Es tracta d’un acte del club, que s’està convertint en tradicional al final de l’estiu, i que obrim als amics i companys que els agradi la bici i passar una bona estona. No és una prova de la federació, ni cal llicència, ni diners (no és la prova que vam organitzar al maig passat amb la federació i que es van fer dos pujades). La pujada és de caràcter popular i no-competitiu, tot i que cadascú lluita contra ell mateix i els amics. Quan us inscriviu, us pesarem i demanarem l’edat per saber qui sortirà primer i qui l’últim. Prendre’m temps, només perquè cadascú sàpiga quan ha fet i per la classificació no-oficial que us explicarem més avall. El premi és un berenar-sopar després de la baixada conjunta amb molt de seny i, posterior dutxa. Aquest any ens fa especial il·lusió perquè estrenarem asfalt i pilones informatives de cada punt quilòmetric.
Inscripcions: 17h a l’antiga estació d’Amer (damunt el pavelló).
Preus: Solters – 0 euros (sense IVA). Casats – 0 euros (amb IVA, per desgravar a casa). Familia nombrosa/Carnet Super3/Carnet Jove/Jubilats – 0 euros (Us donarem les gràcies!).
Ordre de sortida: Us pesarem vestits amb maillot, culot i mitjons. Ni casc, ni sabates, ni res a les butxaques. Així sabrem qui s’ha passat a l’estiu i qui no. A qui li pesin més els ossos sortirà primer i el més cardineta sortirà últim, amb espais de 1 minut (si som 1000 persones, potser ho canviem!).
Sortida: Quan acabem de pesar, ho decidirem. Normalment, 17:20-17:30 surt el primer.
Berenar: Pa amb tomàquet i embotit. Qui vulgui, que porti postres!
Classificació no-oficial: El temps que tardeu es veurà incrementat segons el vostre pes i edat, respecte al menys prim i al menys jove. Cada any i cada quilogram de menys seran 15 segons que us sumarem al temps final. Hi haurà un reconeixement a qui pugi més ràpid i més lent, a qui pesi més i qui pesi menys, al més jove i al més vell. Sereu aplaudits!
Dutxa: Cadascú a casa seva. Si veniu de lluny, aviseu i mirarem de lligar un vestuari al pavelló. Si no, al riu.
Altimetria (Gràcies Raúl @ramacabici!)
El passat diumenge 1 de febrer vam celebrar la tradicional pujada a l’ermita de Santa Brígida, en un acte enmarcat dins l’aplec anual que organitza el G.E.A Esquelles. Una trentena de ciclistes es van dividir en dos recorreguts passant pels corriols de Rocabandera i els Tres Rocs abans d’arribar a l’ermita, on una petita comitiva encapçalada pel president d’honor Vadó Vilà, Rafel Madeo i Miquelàs Cullell els va preparar una botifarrada per recuperar forces.
Vam gaudir d’una jornada excepcional amb el bon temps acompanyant-nos.
Ja està obert el període per sol·licitar o renovar la llicència federativa en totes les seves modalitats, segons avisa la Federació Catalana de Ciclisme. Per això, demanem a tothom que hi estigui interessat, ens faci arribar personalment o per correu electrònic (ccamerhipra@gmail.com) si hi ha interès en disposar de la llicència per l’any 2015. Els socis amb llicència vigent i que no comuniquin cap decisió, se’ls renovarà automàticament.
Tirarem les primeres sol·licituds endavant a primers de gener i farem una segona remesa a mitjans de febrer.
Ahir el Club Atlètic Amer-Hipra va organitzar una prova de BTT corresponent a la Copa Gironina, organitzada per la Federació Catalana de Ciclisme. Lluny de la malastrugança amb el temps d’altres anys, el Sol beneiria els ciclistes durant tota la matinal i ajudaria a augmentar la participació fins a 300 ciclistes aproximadament. La prova tenia tres recorreguts en les proves obertes a categories d’infantil i superiors i quatres proves més per a la promoció, totes amb punt d’inici i final al Pavelló d’Esports d’Amer degut a la logística moguda.
L’espectacle que van oferir els més petits anava acompanyat d’aplaudiments al seu pas per qualsevol punt de recorregut. El planter demostrava que el futur està més que assegurat i que en les properes edicions hem de millorar el recorregut per posar-lo a la seva alçada ciclista. Per la seva banda, els més grans disfrutaven de l’entorn de Santa Brígida i Santa Lena abans d’encarar la zona del Voramera, que els permetia vorejar el poble resseguint i travessant el riu Brugent (antigament, riu Amera). Llevat d’algunes errades en la senyalització, els ciclistes van elogiar la bellesa i la duresa del recorregut, així com la varietat de corriols i camins forestals. La posterior botifarrada juntament amb l’entrega de premis van ser els punts finals d’una bona diada. Aquí podeu trobar les classificacions de la promoció i de la general.
Des de l’organització volem agrair l’assistència dels ciclistes, així com dels seus acompanyants, alhora que prometem esmenar les errades per tal de millorar en futures edicions. Per això rebrem qualsevol consell de molt bon grat al correu electrònic ccamerhipra@gmail.com.
6 Setembre 2014
I el dia va arribar. Amb puntualitat suïssa, mentre els veterans escuràvem el tallat, els més valents engegaven les màquines per arribar a La Canya ràpidament.
Si ens descuidem, ho fan abans que els que sortíem amb cotxe, deia l’Edu que no havia pujat mai tan ràpid el Coll de Bas, “a 40, a 40” repetia. Suposem que es referia a km/h; la veritat és que haurem d’esperar que algun radar ho confirmi, però les cares de més d’un a La Canya mostraven la duresa del primer tram.
Al camp de futbol de La Canya, lloc de reagrupament, com cada any, el grup va créixer. Els gironins no es varen fer esperar i l’osonenc, en Juli Dalmau, amb la seva estrenada paternitat (per partida doble) esperaven neguitosos les campanades de les 9 del mati per iniciar les hostilitats.
Aquest any, el pilot va rebre també la visita d’un amerenc il·lustre, ciclista incombustible, emigrat fa anys a la capital de la Garrotxa, en Pere Serrat, “el Tiet”; amb 2 companys més que els acostuma a fer patir per totes les pujades de l’entorn, va tenir el detall d’acompanyar-nos, en un matí de sol fantàstic, fins al cim més mític que pugem cada any de les nostres contrades.
Tot plegat, 21 ciclistes, uns més elegants que d’altres, però tots amb bon humor, vàrem sortir animosos, a veure com es presentava la matinal.
Aproximació alegre i distesa fins al Capsacosta, a on en Vadó i en Jordi, sempre alerta, ens tenien preparat un bon avituallament com es habitual.
L’ingesta de plàtans, en algun cas excessivament compulsiva, denotava les sensacions del personal davant el que teníem per endavant i les rialletes nervioses donaven pistes als més veterans que la carretera posaria a cada un al seu lloc.
Però no va ser així. L’Albert Masó i en Juli Dalmau, ben dirigits des del cotxe, varen posar una “marxeta fantàstica” que va permetre gaudir, a tothom, de la ruta fins a Setcases com mai havia succeït reportatge fotogràfic, sobre la bici, ho demostra.
Però, com era lògic, a les vistes de Setcases, els ganivets varen aparéixer. La duresa del primer tram (fins a la tanca) va posar a la gent a on han d’estar.
En Joan Marcó, sense ni una paraula de més, va enfilar el desnivel com si no existis. En un tres i no res va abandonar als competidors i la seva cavalcada fins a dalt va estar espectacular. Per pocs segons que ni el cotxe dels fotògrafs l’atrapa al mirador.
Tots els corredors donaren la cara com campìons, moltes marques personals han estat millorades i els abandonaments, justificats alguns i no tant justificats d’altres, varen ser comptats.
L’arribada al pàrquing de Vallter sempre és una festa i la foto de grup el preludi d’una agradable baixada cap a l’inici de la sortida.
![IMG-20140906-WA0009[1]](http://clubatleticamer.cat/wp-content/uploads/2014/09/IMG-20140906-WA00091.jpg)
Una altra vegada, la classe i saber estar, d’en Juli i l’Albert amb algun relleu final dels més pesants ens va portar cap a l’agraida dutxa del camp de futbol de La Canya.
Unes cervesetes a l’ombra i un bon dinar servit per la Vanesa va posar la cirereta a la gran jornada ciclista viscuda.
![IMG-20140906-WA0010[1]](http://clubatleticamer.cat/wp-content/uploads/2014/09/IMG-20140906-WA00101.jpg)
Us esperem A TOTS per a la propera pujada que, si no m’equivoco, será la vintena edició i com que la xifra ho mereix, potser, s’hauria de celebrar de forma més OFICIAL.
Salut i pedals per a tots.
Assistents: Marti Masó, Lluis Cullell, Juli Dalmau, Txema Arnau, Pep Boada, Mingo Berrio, Albert Masó, Xavi Brugué, Quim Bayer, Candi Campasol, Pere Serrat, Joan Pujol, Carles Aulinas, Jordi Brugué, Quimi Serrano, Jordi Auguet, Edu Carmona, Joan Marcó, Xavi Arenes, Quim Carbonés, Quico Coll.
I el cotxe d’assistencia: en Vadó Vilà i en Jordi Crosas.
Mingo Berrio.
Ahir vam celebrar la 4a edició de la Cronoescalda popular a Sant Martí Sacalm, que ja comença a ser una trobada tradicional a finals d’agost. Lluny de voler ser una competició, els amics i companys es trobaven a l’Estació d’Amer per decidir l’ordre de sortida; el pes de la bàscula i l’edat. Aquest any més que parlar dels excessos fets durant l’estiu, es parlava de la bondat feta per la gran quantitat de pinsans presents. Sorprenia en Jordi Brugué amb els seus 63kg deixant a tothom bocabadat i, alhora, preocupat. Ni l’explicació del tupper del tren calmava els nervis davant la falta de pes de la “iaia”.
Avançant la sortida uns minuts pel cel amenaçador i que ja avisava que arribarien a dalt molls com ànecs, en Pere Rich engegava el motor sabent que el seu gran rival, en Lluís Baixés, sortiria just per darrera seu. La Guilla anava reservant durant gran part de la pujada, tot deixant que en Lluís s’hi acostés i cremés forces i ho acabes pagant. I quan més aprop el tenia, en Pere va fer uns tres quilòmetres espectaculars però no suficients davant l’estat de forma espectacular de l’amo de l’imperi Bicicarril. A ells però, ja els havia passat en Santi Coronado, 4t en l’ordre de sortida, era el primer en arribar a Sant Martí moments abans del diluvi!
Juntament amb en Lluís, arribava en Jordi Auguet repetint la tàctica d’enganxar-se a una roda que tant bé li va anar el curs passat, i que obliga a l’organització a prohibir el “drafting” en properes ocasions. Darrera seu coronava en David Roura, la promesa del club, demostrant que la seva progressió només la pot tallar les hores en el negoci familiar i les múltiples escapades d’enamorament. L’Adam Feliu va poder treure’s l’espina de l’any anterior al trencar la cadena en una demostració de potència descomunal. En Xavi Arenas va poder cremar la pizza del dinar mentre demostrava que anar amb bici no s’oblida mai. El surfista Pantani no en va fer ni per començar.
El moment de pluja més intens va arribar amb el retorn de l’Ivan Ribas. Va predir el seu temps amb exactitud i va demostrar que si hi torna a pujar la setmana que ve, es col·locaria en posició de podi a l’haver entrenat, encara que només una vegada. En Joan Marcó ens va recordar aquell escalador que ens havia meravellat en anteriors ocasions, en el dia del seu 34è aniversari, i per la seva cara podria haver pujat més ràpid. En Manel Arnau i en Txema Arnau van presentar-se amb segons de diferència. En Simonich rebaixava en un minut el temps de l’anterior edició, fent mostra de la preparació seguida i de les poques sortides nocturnes realitzades. En Txema, per contra, ensenyava la seva deixadesa durant les últimes setmanes ja que se li esperava el sub30’ que té a les seves cames. A més, li va pesar el fet de tenir el secret de la joventut eterna.
L’arribada de l’Edu Carmona va ser dubtosa. Encara no se sap si pedalant o nedant, però en qualsevol cas es mostrava molt regular d’un any per l’altre. L’organització manté el dubte en el temps d’en Lluís Cullell, davant les reclamacions rebudes per la presència d’un motor dins el quadre de la bici. Els nombrosos casos de corrupció en els que s’ha vist implicat posen en entredit el camí que segueix en la recerca del seu límit.
En Dani Castellano es va encantar seguint el rastre d’uns senglars i va arribar capficat amb el que hauria fet amb el rifle a les mans. L’Albert Muela va demostrar que la joventut és un plus i va ser l’únic en baixar de 28 minuts. S’està buscant el llenyataire que li va dir a l’Albert que ja podia marxar cap a casa i que no va poder recollir la seva medalla. En Fèlix Castillo es va tornar a superar, aquesta vegada baixant dels 30 minuts. Només la pluja incessant va evitar que no es calcés les bambes i pugés fins al Far corrents.
I per últim, augmentant el patiment inicial, apareixia en Jordi Brugué en la seva segona, o tercera o quarta o…, joventut ciclista. No se sap d’on treurà el temps per escriure el llibre de la dieta seguida per arribar amb la finura d’ahir, però tindrà molts seguidors pendents.
Després d’un descens fred i perillós on ningú va prendre mal, es va fer un berenar de germanor al porxo de l’Estació, establint una tertúlia molt distesa. Es va trobar a faltar un gran nombre de ciclistes habituals, que esperem siguin presents en la 5a edició que promet ser encara més emocionant i amb més sorpreses.
Recordem que dissabte vinent, celebrarem la tradicional pujada a Vallter 2000 i posterior dinar a La Canya. Es prega confirmar l’assistència al dinar.
| CLASSIFICACIÓ | |
| Albert Muela | 27:52 |
| Joan Marcó | 28:19 |
| Fèlix Castillo | 29:22 |
| David Roura | 29:49 |
| Santi Coronado | 31:36 |
| Txema Arnau | 32:09 |
| Lluís Cullell | 32:39 |
| Manel Arnau | 32:42 |
| Jordi Brugué | 33:05 |
| Jordi Auguet | 33:07 |
| Adam Feliu | 33:51 |
| Xavi Arenas | 34:21 |
| Edu Carmona | 34:47 |
| Lluís Baixés | 36:06 |
| Pere Rich | 36:28 |
| Ivan Ribas | 37:58 |
| Dani Castellano | 39:03 |
Vallter 2014!
Com cada any el Club organitza la tradicional Amer – Vallter 2000. La data serà com sempre, el primer dissabte de Setembre i per tant el dia 6/09/2014 Els més valents sortiran d’Amer i concretament des de l’Snack bar a les 07:00 i la resta des de el camp de futbol de La Canya a les 08:00. La ruta acaba a La Canya amb el corresponent dinar, caldrà, però fer la corresponent reserva. De totes maneres anirem informant de tot plegat.
